dimecres, 30 de desembre del 2009

Viure amb un somriure.


No hi ha res com perdre’s una vegada més entre les carpetes plenes les fotografies, entre les entrades dels blogs, entre les xarxes socials o entre les penyores que hem anat arreplegant al llarg de l’any per anar recordant tot el que hem fet aquest darrer any. No hi ha res millor que això per veure que, gràcies a un bon grapat de gent, ha estat més que un bon any.


dissabte, 5 de desembre del 2009

Mira si he vist meravelles...

Pont i dies de descans, ja es trobaven a faltar. Descans per, amb tranquil·litat, preparar aquesta setmana i mitja que ens manca fins Nadal. I sí, he dit bé: Nadal. Espanta pensar que aquell sopar que marcava el fi de curs semba que haja estat ahir; per no dir res de setembre, del concert d’obertura de curs, de totes les nits de ruta destroy* o de tantes vesprades ocupades per les què hem passat enguany. Per a totes aquestes últimes, totes les mesures de temps se’m fan massa amples i intel·ligibles. I és que amb aquell 31 de desembre per Ca Revolta a les esquenes, ja hem de pensar quin serà el què fer per aquest any.


*I precisament fou de camí a la ruta destroy de Godella quan el descobrí [Carles Dénia]; hui ha aparegut inesperadament. D’ençà, mira si he vist meravelles...