diumenge, 19 d’abril de 2009

25 d'Abril.


Com tots els anys, és per aquestes dates quan tornen aquestes il•limitades ganes de ser. Unes ganes de ser, en majúscules, tal com sóc: jove, català, de València, i que creu que un altre model social és possible. Potser alguns d’això en diguen idealista, potser d’altres -ara està de moda- antisistema; tanmateix, jo ho atribuiré a aquestes ganes de viure que efloreixen com mai cada mes d’Abril.

Uns abrils plens de celebracions i festes però, sobretot, reivindicacions. I és que per aquestes dates, allà on mai hi ha res, sorgeixen trobades dolçaineres, sopars, pujades als cims de les muntanyes dels nostres pobles, concerts als nostres teatres... i tot això, si més no, ens dóna forces per continuar endavant. I aquest any no n’és una excepció, ans al contrari. Jornades pel 25 d’Abril en Homenatge a Joan Reglà a la Universitat de València amb xerrades, mostres de cultura popular i concerts des dels què es pretén, front els nous plans d’estudi, defensar la importància d’estudiar la història del País Valencià a les nostres universitats, la nostra història; de la importància, al cap i a la fi, de no oblidar qui som i d’on venim.

A més, tindrem una diada que, enguany, podrem gaudir el mateix 25 d’Abril; el mateix dia que fa 302 anys les tropes austriacistes foren derrotades a la vila d’Almansa. Una derrota que no és sinó l’excusa per celebrar que, malgrat Decrets de Nova Planta, dictadures, Constitucions, Estatuts i falses democràcies, encara hi som i sabem, precisament, això: que encara hi som i qui som. I aquest any, a més, esta reivindicació pren un caràcter especial, ja que és l’Esquerra Independentista, des de la campanya “300 anys d’ocupació, 300 anys de resistència”, l’encarregada de convocar a la manifestació el mateix 25 d’Abril. Així que enguany, i un any més, a València, prenem els carrers per la llibertat dels Països Catalans.

dimecres, 15 d’abril de 2009

Gaudeamus igitur.


Gaudeamus igitur,

Iuvenes dum sumus.

Post iucundam iuventutem,

Post molestam senectutem,

Nos habbebit humus.


Ubi sunt qui antes nos

In mundo fuere?

Transite ad superos,

Vadite ad inferos,

Hos si vis videre.


Vivant omnes virgines,

Faciles, formosae.

Vivant et mulieres

tenerae, amabiles

Bonae, laboriosae.


Vita nostra brevis est,

Breve finietur.

Venit mors velociter,

Rapit nos atrociter,

Nemini parcetur.



Potser em digueu boig, però trobe a faltar passar hores i hores submergit per diccionaris, complements directes, indirectes, adverbis, conjuncions, declinacions i conjugacions i oracions subordinades, per tal de descobrir historietes, com si d’un passatemps es tractara.

dijous, 2 d’abril de 2009

Avui serem el món.

A l’abril, aigües mil; i sembla que així hem començant. Però entre gota i gota d’aigua continuen passant un munt de coses. Sota la finestra de la meua habitació sonen els tambors de la Setmana Santa Marinera; de la cuina m’arriba l’olor del sofregit que tindrem per sopar aquesta nit amb el pollastre al forn; els veïns de dalt es criden per anar a taula i arrastren les cadires; algú ha eixit de casa per tornar al poble; i jo ací, un dia 2, intentant ficar serietat i un poc més d’ordre al dia a dia. Ordre per organitzar-se i no deixar passar tantes hores mortes cada vesprada; i un poc de serietat per complir-ho. I és que em passaria dies i dies sense fer res, solament xerrant amb els de sempre, submergint-me pels records que ixen a la superfície per alguna que altra circumstància, o pensant en allò que faré o allò que m’agradaria fer. Però més enllà del passat i del futur que puguen ocupar el meu present hi ha, precisament, això, el present. I he de dir que m’agrada el que tinc i el que faig, i això em fa feliç; però vull més; perquè encara que ho haguera deixat un poc de banda, sempre he estat exigent i inconformista, i això no canvia. El que em pregunte ara és si tot açò té alguna cosa a veure amb què hui siga, precisament, hui.