Sereu branca d'empelt en altres prats.
I en la mort, rellogats dels estels.
Vos la dedique, com diria la Núria Cadenes, aquesta maledicció Ovidiana a tots els que hui heu fet que el Cabanyal siga un barri un poc més gris i mort. A totes les que ompliu de solars els nostres carrers enderrocant el que, com a valencians i valencianes, és nostre. A tots vosaltres, i també als vostres gossos que carreguen contra les pròpies veïnes del barri que no fan sinó defensar sa casa. Sincerament, vos desitge el pitjor.
Ho repetirem tantes vegades com calga: el Cabanyal és nostre i el volem sencer i viu.
I, per suposat, tingueu ben clar que qui sembra la misèria, recull la ràbia.