Demà serà una cançó.

Ab dol, ab gauig, ab mal, ab sanitat.

Pere March.

ANIMAL de records, lent i trist animal,
ja no vius, sols recordes. Ja no vius, sols recordes
haver viscut alguna volta en alguna banda.
Felicitat suprema, l'hora d'escriure els versos.
No els versos estellats, apressats, que escrivies,
sinó els versos solemnes -¿solemnes?- del record.
Et permets recordar amb un paisatge i tot:
les butaques del cine, el film que es projectava,
del que no vàreu fer gens de cas, està clar;
i evoques l'Albereda, les granotes del riu,
les carcasses obrint-se en el cel de la fira,
tota València en flames la nit de Sant Josep
mentre féieu l'amor en aquella terrassa.
Animal de records, lent i trist animal,
ara evoques i penses la carn fresca i suau
per on les teues mans o els teus besos anaven,
la glòria d'unes teles alegres i lleugeres,
els cavallons de teules rovellades, la brossa
que creixia adorable, de sobte, entre unes teules.
Animal de records, lent i trist animal.

Vicent Andrés Estellés.
Llibre de les Meravelles.

28 de Juny.

Parla'm de la vida que ha de vindre,
de tots els homes que estimen els altres homes.
Em pregunte si existeix la humanitat
o hem de declarar la guerra a algun exèrcit d'ignorants.

Jo? sóc trans, no estic malalta!

Tractat de la Lluna.

"Els Estats Parts adoptaran totes les mesures practicables per protegir la vida i la salut de les persones que es troben a la Lluna. A tal efecte, consideraran a tota persona que es trobe a la Lluna com un astronauta [...]"

Art. 10.1 del Tractat de la Lluna.

Mos fem majors...

Mos fem majors...
sense cap intenció, sense finalitat
satisfatòriament i voluntària
buscant el plaer?

Foto_Pels terrats del Cabanyal, juny 2010.

Gos lladrador, no és caçador.

Vos queixeu perquè bancs i caixes d’estalvi, Govern Espanyol i Autonòmics, partits polítics parlamentaris, ETT’s, INEM i demés organismes de treball són els responsables de l’actual crisi capitalista que ha condemnat a més d’1.400.000 persones d’arreu dels Països Catalans a l’atur; i a la resta, a una situació de precarietat laboral, sous mínims i contractes temporals.

Vos queixeu perquè aquesta situació ha comportat que a finals de 2009 al Camp de Túria la xifra d’aturats ja arribava a les 11.677 persones, creixent 4 punts per damunt de la mitjana del País Valencià i 13 per sobre de la de l’Estat espanyol. Una xifra que encara s’agreuja més si sumem altres milers de persones que no estan incloses a les llistes del Servei Valencià d’Ocupació i Formació però que igualment són víctimes de l’atur.

Vos queixeu que mentrestant el Govern de l’Estat espanyol, en lloc de promoure mesures estructurals contra la crisi i defensar els nostres drets, s’ha dedicat a injectar diners públics als bancs i a les caixes d’estalvi, responsables de la crisi econòmica, fent augmentar els beneficis dels empresaris a costa de la classe treballadora.

Vos queixeu de les noves mesures del govern que ens aboquen a una precarietat encara molt major per tal de pagar la seua crisi. Vos queixeu de la baixa de salaris dels funcionaris un 5% durant 2010 i la congelació durant 2011; de la congelació de les pensions en 2011; de la reducció de les jubilacions anticipades; de l’eliminació del xec-bebé; dels retalls en la inversió pública de fins 6.045 milions d’euros; dels retalls en les CCAA i Ajuntaments de fins 1.200 milions d’euros; de l’eliminació de la retroactivitat en l’ajuda a la Dependència; de la reducció en l’ajuda oficial al desenvolupament de 600 milions d’euros; i vos queixeu també de les possibles futures mesures com la pujada dels impostos.

Vos podeu queixar tot el que vulgueu mentre sopeu tranquil·lament a taula o mentre mireu la televisió tot banalitzant les revoltes a Grècia. Vos podeu queixar tant com vulgueu. Però la veritat és que ja fa dos anys que suportem la crisi capitalista; ja són molts anys de precarietat laboral; molts anys amb un 25% d’atur en la població activa, xifra que augmenta fins el 46% per al jovent; molts anys d’EROs i acomiadaments als 50 anys sense futur per a la majoria d’aquestes persones. I davant açò què heu fet? Res!

Ara els grans sindicats es plantegen convocar a una vaga general únicament per als treballadors públics pel proper 2 de juny. Ara, després de dos anys. Ara que les mesures toquen als funcionaris. Ara, per tal de donar l’aparença que protegeixen els i les treballadores quan no fan més que seguir el joc de l’Estat. Ara per tal de treure’n rèdit mediàtic. Ara que ja han estat milions les persones que les han passat putes.

Jo, per la meua banda, fart d'escoltar queixes i més queixes, encara estic esperant que tots i totes alceu el puto cul del sofà i doneu la resposta que cal. Perquè gos lladrador, no és caçador.