dilluns, 4 de maig de 2009

Enderrocant tradicions

“Els moros tenien minarets, des dels quals alçaven les seus oracions. Els cristians que els succeïren en el domini de la ciutat convertiren els minarets en miramars. Els feia falta de tant en tant adorar la seua bella naturalesa (…). Als valencians els agradava contemplar la seua mar, no perdre-la de vista, i per això construïen aquests miradors als què anomenaven Miramar. Una porteta del porxo comunicava amb el terrat, i al centre d’aquest s’alçava el Miramar. Es pujava per una escaleta de tisora. Primer et trobaves amb una habitació quadrada, amb finestres als quatre vents. Allí sovint s’hi guardaven unes ulleres de llarga vista plegables (…). Què gustosament s’assaboria València des d’aquells miramars!”

Teodor Llorent.



Sembla mentida que cada vegada més haguem de referir-nos als nostres poetes, escriptors o pintors per poder conèixer la nostra cultura i la manera de viure de les nostres avies i besavis. I és que sí, a aquest ritme seran ells l’únic punt de referència que ens permeta conèixer les nostres arrels i les nostres tradicions.


Em referisc al Cabanyal: poblat mariner de tradició pesquera; poblat amb platges que serviren d’inspiració a pintors com Sorolla; un poble amb història pròpia; un barri de llargs carrers farcits d’una arquitectura modernista única... una arquitectura en perill d’extinció gràcies a la complicitat del govern de la ciutat amb les empreses constructores.


I és que el Pla del Cabanyal, amb el projecte de prolongació de l’Avinguda Blasco Ibáñez, està destruint un dels pocs barris amb més història i tradició de la ciutat de València, i ara, concretament, és l’hora dels miramar. Dels cinc que se’n conservaven, l’Ajuntament ja n’ha derruït dos: el de la Ferreteria Blasco i, aquesta setmana passada, el del Forn de l’Estrella.


Construïm noves grans avingudes, construïm...

3 comentaris:

Benimelieta ha dit...

És molt trist veure com els nostres pobles, barris i ciutats són destruits.
Aquesta prolongació de l'av. Blasco Ibáñez acabarà amb la història d'un gran barri i amb la vida de milers de persones.

Jo ja ho dic: quan el mal ve de Blasco... XDDD

m a r i a ha dit...

Als valencians i valencianes sembla que ens sobren els paratges naturals i tot allò que ens recorde que tenim una història...

Lamentable, si més no.

Per cert, m'agrada l'última frase d'Eugènia xD!

Un besot

Maria. ha dit...

Tant de bó es prenga foc la Generalitat i l'Ajuntament amb ells dins.
Perquè és tan roí eixir de la teua ciutat i veure que les coses fora estan millor que ací?!

U_U