diumenge, 8 de novembre del 2009

El ninot negre és dolent.

[…] “Si a Arabia tu vas no debes olvidar que allí hay otra ley que debes cumplir si quieres vivir”. I així és com acabava, entre tants d’altres tòpics i exotisme, la cançó d’obertura de la primera pel•lícula d’Aladdín. Una pel•lícula on la guàrdia real i Jafar són personatges tots ells morenets, amb barba, ulls estirats, trets orientals... són els dolents. D’altra banda trobem al protagonista, al bo de la pel•lícula, un xic jove, sense barba i amb una complexitat totalment occidental.

I lluny de les pel•lícules de dibuixos, on potser el fet siga més greu –ja sabem tots que el procés socialitzador primari és el que té més incidència en les persones-, també trobem el fet que siguen els àrabs els únics que tinguen accent a les pel•lícules, que la majoria de súper herois siguen homes blancs, o simplement el fet que ens trobem en un món on el punt de vista occidental –dominant- està present completament a tot arreu. I això cala. Cala fins a punts que fins i tot poden arribar a sorprendre’ns. Anirà sent hora d’anar trencant prejudicis...


3 comentaris:

Espai Alemany ha dit...

Les pelis de disney, tenen estes coses. També "amaguen" comentaris i situacions sexistes a moltes escenes. Jo tenia una profe que ens dia que eixes pelis les havien de vore els xiquets sempre acompanyats d'un adult que els fera eixes reflexions. Pot ser és massa malalt, o no. El ben cert es que no mola que els xicotets i xicotetes, bitxos raros i bitxes rares vagen assimilant una sèrie de comportaments i raonaments d'eixe calibre. M'agrada el post ;)

Unknown ha dit...

Jo sempre ho he pensat, la industria cinematogràfica ens està inculcant uns perjudicis difícils de corregir. Un dels temes que em preocupa i molt, són els extraterrestres, a totes les pel·lícules els mostren com a invasors i gent dolenta, en canvi, no sabem de quina pasta estan fets. El dia que decidisquen vindre a la terra, els "terrestres", aniran tots contra ells.
Tot siga per la seguretat nacional!

Marina ha dit...

Al Liceu, recorde haver estudiat tot un tema sobre la colonització francesa de l'Àfrica a través de vinyetes de còmic, especialment de Tintín. Increïble lo que amaguen.

Arnau (i trencant la serietat), l'altre dia al concert de Joan Miquel Oliver a la Wah-Wah, el tio va fer tot un discurs dient que ell estava segur que el dia que els nostres polítics i els dels extraterrestres se posaren d'acord i deixaren de discutir, ells vindrien ací i nosaltres aniríem allí i tots seríem feliços. I, deia que la culpa de que ens duguérem malament era, precisament,dels que tenien poder que no volien ficar-se d'acord. Espere que l'home tinga raó!