dijous, 25 de febrer del 2010

Res i tot.

Estoy camino de la vida entera… sempre ha estat així, és el nostre juguem a viure particular, no hi ha res d’especial. Després d’aquest darrer mes, ja era hora, tot torna al seu lloc: temps per estudiar, temps per debatre, temps per mi, temps per tot. És inevitable, tanmateix, fer l’equació entre esforços i resultats de totes les hores que hem gastat en una cosa i altra i hem de dir que, tot plegat, sí, ha pagat la pena. I no m’estic limitant a res en especial, ni molt menys; això és l’últim que voldria. Allò que hem vull preguntar, però, és si realment he sabut aprofitar-ho com calia o si, per contra, n’he deixat passar més d’una i, si ha estat així, de quina manera aconseguir allò que vull. Potser cal passar pàgina o potser tornar enrere. Perquè parlar és molt fàcil, i més encara imaginar com haurien de ser les coses i què hauríem de fer al respecte; però a l’hora de la veritat les coses canvien. Aquest és el matís. Parle, principalment, de coses que no saps com poden –o millor, com fer-les- esdevenir però que, tanmateix, vols que esdevinguen. Saps quins han estat els teus referents, la qüestió és com ser-ho tu pels demés. Confiança? En tot cas, tot comença en un mateix. I de tot açò no espere que s’entenga gran cosa; com ja he dit, no m’estic limitant a res en especial. Simplement són reflexions.



1 comentari:

Anònim ha dit...

Estic amb tu, Paco.
En tot, menys a una cosa, jo també estic prou pagada amb els resultats obtinguts. I sempre, quan ho fas en bona companyia, s'asabora millor.

:)

T'astimu, pepi!