dimarts, 6 d’abril del 2010

Vos desitge el pitjor.


Sereu branca d'empelt en altres prats.
I en la mort, rellogats dels estels.


Vos la dedique, com diria la Núria Cadenes, aquesta maledicció Ovidiana a tots els que hui heu fet que el Cabanyal siga un barri un poc més gris i mort. A totes les que ompliu de solars els nostres carrers enderrocant el que, com a valencians i valencianes, és nostre. A tots vosaltres, i també als vostres gossos que carreguen contra les pròpies veïnes del barri que no fan sinó defensar sa casa. Sincerament, vos desitge el pitjor.


Ho repetirem tantes vegades com calga: el Cabanyal és nostre i el volem sencer i viu.


I, per suposat, tingueu ben clar que qui sembra la misèria, recull la ràbia.

4 comentaris:

Noiadevidre ha dit...

I els pèls de punta altra vegada, Paco... : (

Anònim ha dit...

alt, clar i ras.

Anònim ha dit...

...i aquestos han sembrat molta, pero molta misèria.

Anònim ha dit...

Només passen aquestes coses ací, veritat?!