Reprendre vells camins que, si més no, sempre apeteix fer per aquestes dates. Arribar i trobar un grup amb les seues guitarres i castanyoles ballant un conegut U. Xiquets i xiquetes menjant la mona, volant el catxirulo, botant a la corda… No cal dir que aquells que també ho han estat, de xiquets i xiquetes, també s’en recorden de jugar com qui més. Amics, amigues, famíles, parelles, gosos… bon temps. I tot després d’una setmana que res té d’envejar. Què més podríem dir?
2 comentaris:
M'has fet recordar quan anava a berenar la mona a la Pinà d'En Bolo i jugàvem a l'escondite o a botar a la corda... xD
Un beset Paquito!
i a gaudir de la primavera!
Res més. Ja feia gana de mona, xocolata i primavera!
Publica un comentari a l'entrada