diumenge, 7 de juny de 2009

19 primaveres.

Hui, submergits de ple en el període d’exàmens, i dia d’eleccions al Parlament Europeu, fa ja 19 anys que algú em colpejà l'esquena perquè començara a plorar i a respirar per mi mateix.



ALS COMPANYS.
Ovidi Montllor.

Si t'arriba el matí,
penses: ja ha passat un dia.
Han passat dies i anys,
i sempre és el mateix dia.
Dia de morts i de dol,
dia que mai no es voldria.
Per això ningú no el vol,
encara que encara sia.

Temps tan llarg que hi ha qui es cansa
Temps batexat amb vermells,
de sang, de sol i d'esperança.
Saps que tens la veritat
perquè viure així és mentida.
Tens forçes per a esperar,
perquè és més forta la vida.

Arribarà el matí
que el plor serà d'alegria.
Només per aquest fruit.
Jo donaria la vida.
Només per aquest fruit,
jo donaria la vida.

3 comentaris:

Pau ha dit...

Moltes felicitats paquito! ;)

m a r i a ha dit...

Pacoo... MOLTÍSSIMES FELICITATS!!! I ja ho celebrarem només passen exàmens, eh? xD

Besitoos!

Maria. ha dit...

Moltíssimes felicitats, senyor!!!
T'ho dic amb un dia de retràs bloguerilment parlant, però ja saps que ho vaig fer quan tocava.
Ficar sentimentalismes no m'agrada massa per ací... Però ja saps que ets el meu segon germà. :)

Muak!