dissabte, 4 de setembre de 2010

Demà serà una cançó.

Ab dol, ab gauig, ab mal, ab sanitat.
Pere March.



ANIMAL de records, lent i trist animal,
ja no vius, sols recordes. Ja no vius, sols recordes
haver viscut alguna volta en alguna banda.
Felicitat suprema, l'hora d'escriure els versos.
No els versos estellats, apressats, que escrivies,
sinó els versos solemnes -¿solemnes?- del record.
Et permets recordar amb un paisatge i tot:
les butaques del cine, el film que es projectava,
del que no vàreu fer gens de cas, està clar;
i evoques l'Albereda, les granotes del riu,
les carcasses obrint-se en el cel de la fira,
tota València en flames la nit de Sant Josep
mentre féieu l'amor en aquella terrassa.
Animal de records, lent i trist animal,
ara evoques i penses la carn fresca i suau
per on les teues mans o els teus besos anaven,
la glòria d'unes teles alegres i lleugeres,
els cavallons de teules rovellades, la brossa
que creixia adorable, de sobte, entre unes teules.
Animal de records, lent i trist animal.

Vicent Andrés Estellés.
Llibre de les Meravelles.

3 comentaris:

m a r i a ha dit...

un gran mestre!

Noiadevidre ha dit...

Mira que no ens cansarem mai de rellegir molts dels seus poemes, eh?
Enguany vaig fer una exposició oral d'ell a Girona, a classe : )

Maria. ha dit...

Bonic congrés de filologia catalana que es farà enguany amb el seu nom, no? :)