diumenge, 19 de desembre de 2010

Conflictivitat Social

Aquestes darreres setmanes hem pogut veure confrontacions i disturbis als carrers de Dublín, Londres, París, Roma, Atenes… responent a les mesures que estan adoptant els diferents governs front aquesta nova crisi econòmica. Es tracta de pujades de les tases universitàries, d’edats de jubliació, deutes externs i rescats econòmics… com les causes més visibles d’entre totes les polítiques neoliberals per salvar el sistema econòmic capitalista. Unes mesures que s’estan tornant, si cap, cada cop més agressives cap a la classe treballadora la qual no veu més eixida que la conflictivitat social.


A casa nostra la situació no és millor. La xifra d’aturats i aturades als Països Catalans ja ronda el milió i mig de persones. Un percenetatge que ací al País Valencià es tradueix en un 30% de la població activa i un 60% en el cas del jovent. Les xifres són més que alarmants, més encara si tenim en compte que moltes d’aquestes persones en breu deixaran de cobrar l’atur. Es tracta, moltes d’elles, de persones majors sense estudis ni oportunitats de renovar-se que ho tenen més que difícil a l’hora de tornar a trobar treball. Quin és el futur d’aquest milió i mig de persones? Conflictivitat social.


Es tracta de gent que ha format part d’aquesta classe mitja –alta i baixa-, moltes d’ells pares i mares de familia, amb hipotéques sense un salari i, el que és pitjor, sense espectatives de futur. Situació que, en molts casos, s’agreuja encara més si tenim en compte que a l’Estat espanyol es produeix una mitjana de 500 expropiacions al dia. Families que, després de quedar-se al carrer, recordem sense feina, encara han de pagar la meitat de la casa al banc ja que aquesta ix a subasta per la meitat de preu que aquests l’adquiriren. No cal fer un gran esforç empàtic per ficar-se en la pell d'aquestes famílies i aproximar-se mínimament a la seua realitat i veure que, sense cap problema, la pròxima pots ser tu. A què ha de conduir açò? Conflictivitat social.

Es tracta, en definitiva, d’un augment brutal de la borsa de pobresa a la qual no és difícil entrar, però sí eixir-se’n. Es tracta de persones sense treball, sense casa, sense menjar, sense res, que només poden acudir als col·lectius de caritat que cada cop es veuen més desbordats. Persones que no els queda més que els robatoris i delinqüència per poder sobreviure. Una situació que només pot agreujar el malestar social. Llavors podem estranyar-nos d’assassinats a empresaris i banquers a Olot o del trets al Claustre d’un institut als Estats Units, però ho tornarem a preguntar: on hem d’anar a parar? Conflictivitat social.

Davant aquesta situació els governs, a rabo borrego del FMI i del BM, han començat a aplicar diverses mesures per “paliar” la crisi i salvar el sistema capitalista. Es tracta de les retallades de drets i garanties socials més agressives que mai s’han donat; baixades de salari; endarreriment de l’edad de la jubilació; disminució i/o eliminació de les pensions d’incapacitat, orfendat i viudetat; retallades en despesa social; privatització de serveis (Loteries y aeroports); precarietat laboral; disminució del poder adquisitiu; pujada de taxes universitàries; disminució de beques; i un llarg etcétera. Mentrestant, polítics i empresaris augmenten els seus beneficis tot agreujant encara més les diferències socials; casos de corrupció; desviaments de fons públics; falta de transparencia política; etc.; I recordem, tot en conseqüència de les demandes i les polítques del FMI, BM i grans multinacionals. És aquesta la democràcia que tant clamen? És açò el que volem? On s’ha quedat l’Estat de Benestar? Aleshores, tenint en compte totes aquestes conseqüències, fins quin punt volem reformar aquest sistema? Conflictivitat social.


Els joves de hui dia som la primera generació més preparada que els nostres pares i mares i que, per contra, tenim menys espectatives de futur. Què hem de dir a d’açò? Conflictivitat social. Quina ha de ser la resposta a la dictadura del capital? conflictivitat social, conflictivitat social, conflictivitat social.

I recordem que qui no té res, tampoc no té res a perdre.




3 comentaris:

Maria. ha dit...

Conflictivitat social davant aquest capitalisme que ens infecta i ens mata amb pobresa, amb patriarcat i amb la dominació d'uns pocs sobre uns molts.

Ja m'agradaria veure-la... No obstant, esperarem.

Brey ha dit...

Conflictivitat no, GUERRA SOCIAL!! A veure si la gent comença a obrir els ulls i se n'adona del que està passant al seu voltant, o com a mínim que canviar del partit A al B no farà res.

Pau ha dit...

A tu també et toca ja actualitzar-te, eh? Hehe, torne!