dimarts, 13 de gener de 2009

Amb la mare carabassera, amb el pare carabassó.



- Jo tinc una carabassera que, regant-la i femant-la, em fa cinc carabasses.
- Com cinc carabasses?
- Què quantes?
- Dues carabasses!

I, per fi, tenim ací a les dues carabasses: a la mare i al pare; un pare i una mare que no són ni mares ni pares, ni dona ni home, ni tampoc amants; la marecarabassera i el parecarabassó si són alguna cosa és dos grans elements que es conegueren pegant bacs en forma d'home daurat i hipèrbole de sí mateixa pels carrers de Benimaclet on, des d'aleshores, cada dia que toca jugar una partida, la mare carabassera continua repartint totes les penyores que ha anat arreplegant: nassos de tots els colors inimaginables, antifaços qual vol transatlàntic, pinyes... Estigueu atents, no siga que del no res, escolteu el seu:

- De qui és esta penyora?
- Meua servidora.
- Què demanes per ella?
- Un poquet més i un poquet menys.
- Pues fes...


I, d'esta forma, mare carabassera i pare carabassó van arrastrant i alimentant a unes quantes carabasses. Què bones!

http://marecarabassera.blogspot.com/
http://parecarabasso.blogspot.com/

1 comentari:

Marina ha dit...

Mâ que tenim estil.
Quina senyora actualizació conjunta.

A part de tot el mal que fem...
i lo bé que mos ho passem?

Continuem amb el Gabinet de Crisi obert...! Un beset, pacs : )