dimarts, 6 de gener de 2009

Any nou, vida nova.


Diu la dita: any nou, vida nova; però no, aquest no és el meu cas. Pense que puc fer una bona valoració del 2008, any que potser puc descriure com aquell en què he viscut el major nombre de canvis; aquell que començà en Benifairó de la Valldigna, al Festivern, amb tots aquelles persones tan especials.


Un any en què, amb el batxiller, he deixat molta gent enrere, i en el qual m’he ficat a prova amb el selectiu i el carnet de cotxe –i ben content amb els resultats, no és per menys-. Un 2008 que també m’ha permès relaxar-me i gaudir de la terreta amb els meus amb les eixides amb bici per la comarca i amb els concerts com el Festiu, de Rapsodes, Extremo, Orxata i bé, sí, també amb els “clàssics”.


Un any en què també he obtingut la majoria d’edat i he fet un gir de 160º en la meua vida gràcies al que suposa començar la Universitat amb la doble llicenciatura de Dret i Ciències Polítiques i viure a València amb les millors companyes que podia tindre. Un gir al que es suma una major implicació social: acampades contra Bolonya, manifestacions del dia de la dona, 25 d’abril, 9 d’octubre, 31 de desembre, etc.; acompanyat d’un munt de noves persones que han entrat en la meua vida: companys de classe, militància, de festa nocturna, d’ocupacions de cases...


Cal no oblidar a la gent de sempre, la del poble, que, encara que una mica més distants per les circumstàncies, continuen estant ahí com sempre. I especialment, cal no oblidar aquella persona amb qui ho compartisc tot des de ja fa poc més de 17 mesos; aquella persona qui m’ha regalat magnífics moments que espere continuar compartint.


Bé, sí, d’acord, també he tingut algun que altre baixò moral i algun que altre desànim, però res massa important comparat amb tota la resta. És per això perquè no vull fer vida nova, i vull continuar amb aquesta: la meua, la que he triat; i pel que el 2009 se’m presenta com un bon any amb nous reptes a superar, dubtes a resoldre i molts bons moments a compartir amb els que ja han esdevingut “els de sempre” i amb els que encara queden per vindre.

3 comentaris:

m a r i a ha dit...

Et trobe a tot arreu...
Sóc MariQ! :P


Bon any,
i bon estudi!

Maria. ha dit...

Al habla la omnipresent:

YEAH! Estic on menys pots imaginar-te, així que mira darrere teu que, pot ser, em trobes... ¬¬' XDDD

Paco!! A vore si quedem, que encara tenim que fer el dinar comarcal CampdeTuriense! ^^
Ves comboiant a la penya!! XDDDD

Mil i un besets!!

Marina ha dit...

Jo vull ser una de les "de sempre", eh? I continuar okupant-vos... me duré un pijama!

Demà més, pacs : )