dijous, 26 de febrer de 2009

El món és una cadena d'esdeveniments que ens afecten més o menys.

I ja fa gairebé mig mes des de l’última entrada al bloc, i puc dir que realment no ha estat per gosseria ni per falta de ganes, sinó simplement per manca de temps. Un temps que ha estat replet de canvis, entre d’altres, que em fan plantejar un nou “any nou, vida nova”, encara que sí, ja ho sé, som a febrer.


Per una banda, podem dir que ja hem deixat enrere el quadrimestre, encara que hui encara haguérem d’exposar la Directiva de Retorn i Constitucional I ens espere la setmana que ve. També podem veure d’altres successos que fan que tot canvie d’alguna o altra manera, com aquell home que ahir cridava “mori el rei” mentre Letizia Ortiz visitava un hospital a Ciutat de Mallorca; com la sentència en què el Tribunal de l’Haia absol l’ex-president serbi de crims de guerra a Kosevë; com la realitat que continuarem amb la precarietat sanitària a la que estem acostumats en anunciar-se que l’hospital que s’ha de construir al Camp de Túria estarà acabat un any més tard del previst; com que es detecte un cas de Tuberculosi a una estudiant de la Facultat de Dret de la UV; o com la impotència de saber que d’ací poc ja no trobarem a les tendes els “huevos Kinder” que tant ens agraden.


Però encara que el rei estiga amenaçat de mort, que els criminals de guerra continuen impunes, tot i hàgim de patir el nefast servei sanitari i que potser estiguem exposats al bacillo de Koch, o malgrat haver de renunciar a un bon berenar amb sorpresa, hem de tindre en compte que el 19 de novembre de 2010 podrem veure la nova pel·lícula de “Harry Potter and the Deathly Hallows"; i que Sarcozy ha decidit reactivar el diàleg amb Cuba, manant-hi l’exministre Jack Lang.


I clar està, queda també recordar tot allò que no ha canviat ni ho farà mai, malgrat les faccions palestines establisquen les bases per a una reconciliació al Caire; o encara que Seat demane congelar els sous dels treballadors per poder fabricar un nou cotxe a Martorell. Són coses com que les peluses continuen eixint del no res en tots els racons de la casa; coses com veure el Sol del matí i tindre ganes de fer una volta pel Cabanyal i per la platja; coses com els records que no oblides -ni vols oblidar-; ciències com la que evidencia que en economia, 1 + 1 continuen fent 2; i, sobretot, coses com que continuem jugant a viure.

3 comentaris:

Marina ha dit...

Paco! Menut repàs, no?

M'ha agradat molt el final. Tu no patisques que jo continuaré jugant amb tu. Amb sorpresa o sense.

Un beset!

Joako ha dit...

Què és això dels huevos kinder???!!!

Pau ha dit...

Més o menys i en menor o major mesura! Molt gran la entrada pakito! :)

Salut!