dissabte, 7 de març de 2009

El patriarcat, com el capitalisme, no se'l refunda, se'l combat!


Aquest any, en commemoració del 8 de març, dia internacional de la dona treballadora, no podem evitar parlar de la crisi capitalista per les inqüestionables conseqüències que està tenint sobre la classe treballadora del nostre país i, per tant, sobre nosaltres, les dones treballadores catalanes. Com a col·lectiu social, la crisi ens afecta de moltes maneres, i alguns dels efectes a llarg termini són difícils de preveure encara. De moment però, per a les assalariades poden anar en aquesta línia:


Si “gaudíem del privilegi” de tindre un contracte laboral, les possibilitats d’acomiadament, que ja eren molt altes a causa dels nostres contractes precaris es multipliquen ara que la crisi serveix d’excusa per a obrir EROs.


Per a les que no en teníem la cosa no canviarà gaire, continuarem en situació d’inseguretat permanent, condemnades al mercat laboral informal amb tots els seus inconvenients: no cotitzar a la seguretat social, no tindre dret a vacances ni baixa per malaltia, no tindre dret a sindicació, a vaga…submissió total al patró si no volem perdre la nostra ja insuficient independència econòmica. Recordem que el sector de serveis domèstics i cura de membres dependents de la família és un dels que més concentra aquest tipus de mercat laboral ocult, que no apareix a les estadístiques laborals, i que una gran proporció de treballadores dels sector són immigrants en grau màxim de vulnerabilitat.


Per una altra banda, per a les que no treballàvem de manera remunerada, que ens encarregàvem de les tasques domèstiques i de cura de la família, la crisi suposa carregar sobre les nostres espatlles el pes de les retallades en serveis socials estatals, mentre fem malabarismes per a allargar el pressupost familiar fins a final de mes…en resum: fer nostra més que de ningú altre la frase “apretar-se el cinturó” que tant popular es fa en moments com aquest.


I per a la majoria de nosaltres, que combinàvem treball remunerat i treball gratuït, només hem de creuar les situacions anteriors per a fer-nos una idea del que ens pot esperar. A més a més, en totes les situacions anteriors, augmenta el risc de violència domèstica a causa de l’augment de l’atur masculí: si la identitat masculina s’ha basat en el seu paper de “mantenidor” econòmic de la família, què passa quan aquesta es veu amenaçada? Contra qui sol anar dirigida la frustració que se’n deriva?


Però malgrat tot no volem ser pessimistes, volem trencar amb el discurs victimista d’alguns feminismes. Com a revolucionàries, creiem que la crisi pot ser un moment d’inflexió en les nostres lluites, un moment en què la crítica radical, això és d’arrel, ens permet denunciar els llaços i complicitats entre el capitalisme i el patriarcat, perquè aquesta confluència entre els dos sistemes es fa avui més visible que mai.


Denunciem doncs un model de creixement basat en el treball de moltes (en molts casos gratuït) per a benefici d’uns pocs, que provoca la misèria de la gran majoria, l’accentuació de les desigualtats entre homes i dones, el deteriorament crític del medi ambient, l’apatia social basada en una ciutadania passiva i resignada. Malgrat que som optimistes respecte les possibilitats de denúncia que ens ofereix aquest context, la crisi no porta de manera directa a la revolució, cal l’esforç unitari de tots i totes, homes, dones, treballadores, aturats, immigrants, per a plantejar-nos una estratègia col·lectiva, combativa i ferma.


Dones, està clar que la crisi ens fa més precàries, i ara més que mai la classe treballadora hem d’organitzar-nos per fer front a la perversa combinació de patriarcat i capitalisme. Mai assolirem unes bones condicions de vida amb les reformes d’un sistema econòmic capitalista on justícia social és un concepte antagònic, i desigualtat social una necessitat material. Tampoc aconseguirem una situació d’igualtat de possibilitats en una societat que se sustenta en la dominació d’uns sobre les altres per moltes lleis per a la igualtat que es facin. Cal que combatem i destruïm el problema d’arrel lluny de mesures reformistes, i ens unim per construir una societat més humana i més justa. Per això el patriarcat, com el capitalisme, no se’l refunda, se’l combat!



DEMÀ, A LES 12h. PLAÇA DEL PARTERRE, VALÈNCIA.