diumenge, 29 de març de 2009

Sin ataduras mujer.

Podem dir que a partir de finals del s. XVIII, i arran que les reformes liberals no equiparaven pas els drets dels homes i les dones, sorgí un moviment que pretenia assolir una vertadera igualtat entre gèneres. D’ençà s’han fet diversos avenços com, entre d’altres, aconseguir el dret a vot i a participar en la vida política. Però lluny del que alguns puguen pensar, encara vivim en una societat fortament patriarcal que ens situa lluny d’aconseguir aquesta igualtat de gènere.


Solament ens cal fer una ullada a l’Informe sobre el Desenvolupament Humà per adonar-se’n que el percentatge de dones parlamentàries a Austràlia tan sols és del 24’7%; o que el nombre de dones legisladores, altes funcionàries i directives és d’un 34% al Regne Unit i d’un 8% a Suïssa. I què ocorre amb l’activitat econòmica? Doncs el mateix; les dones continuen cobrant molt menys que els homes, concretament a l’Estat Espanyol, les dones cobren una mitja de 18.335$ front els 36324 que cobren els homes. També caldria tindre en compte que pel que fa al treball, els homes, a excepció del sector serveis on són majoria les dones, dominen clarament el sector primari i el sector de la indústria. Pel que fa a la càrrega del treball i la distribució del temps a casa, les dones dediquen 3:04 hores diàries a les feines de la cuina i a la neteja de la casa a França, front les 0:48 que hi dediquen els homes; o les 3:22 que hi dediquen les dones front les 0:37 dels homes a l’Estat Espanyol. I igual ocorre amb el temps que dediquen les mares als fills que és de 48 minuts diaris, front els 24 dels pares als Estats Units; o l’hora i 55 minuts de les mares front els 31 minuts dels pares a Irlanda. O, pel que fa al temps lliure, els Alemanys tenen una mitja diària de 6:02 hores, front les 5.35 de les alemanyes.


Sembla que, al cap i a la fi, no vivim en aquesta societat igualitària que ens volen fer creure i que, en realitat, encara queda molt per fer. Ací vos enllace l’Informe per si voleu fer una ullada més enllà d’aquests 4 exemples. (pàgs 344-364).


Sin ataduras mujer.

2 comentaris:

Maria. ha dit...

És lamentable que encara tinguem que estar al darrer del gènere masculí en números i en tracte, en general. Les dones som fortes i tenim més o igual capacitat que els homes per dur a terme diverses tasques o feines.

L'Estat Espanyol ens fa més precàries.

Muak, beibe!

Neus ha dit...

Jo la veritat, estic una mica farta d'açò, tant de la situació com de afirmacions com "L'estat Espanyol ens fa més precàries".

Sincerament, no crec que siga cert. O, com a mínim, no completament cert. És evident que hi queda repressió no obvia en la societat/sistema... però eixa afirmació em pareix desmesurada.

I, les estadístiques, i ha que mirar-les bé. Que els homes dominen el sector primari. Doncs que ho facen! No tinc jo cap interés en que ara les dones ens posem a treballar-hi a la indústria agrícola. Havent altres feines molt més gratificants.
I a mi, perdoneu, però no me negareu que el gènere mascúlí té, de mitjana més força i capacitat física que el femení.

Entre altres reflexions.