diumenge, 22 de març del 2009

La música com a evasió.


Potser els que més em coneguen sàpiguen que la música és una de les coses que més m’agrada per tal de desconnectar una estona. Però la música sense haver d’entendre-la d’una manera passiva, sinó amb hom com a protagonista. I és que lluny de les queixes que podia fer quan començava amb el llenguatge musical i la trompeta –ja es sap que tot allò que tens per obligació acaba per no agradar-te-, ara és quan realment aprecie tots aquells anys d’estudi ja abandonats.

És d’aquells anys al centre integrat i al conservatori d’on deriva l’interès per les obres d’autors com Bach, Beethoven o Shostakóvich, entre d’altres. Però hui no parlaré de ningún d’ells, sinó d’un altre; un dels meus preferits; bretó; i que ha estat l’autor de bandes sonores de pel•lícules com Good Bye Lenin o Amelie. I és que malgrat la sublimitat de les seues notes i acords, aconsegueix composar obres que resulten realment senzilles a l’hora de tocar-les a piano, sobretot per als aficionats com jo que el tenen com a
hobbie. Ell és, com ja sabreu, en Yann Tiersen.

Ací vos deixe un enllaç on podeu trobar diverses partitures seues i la Comptine dún autre ete perquè hi gaudiu.


4 comentaris:

Víctor ha dit...

Brutal el Yann Tiersen aquest, no l'havia escoltat fins que una bona amiga mel va recomanar farà cosa de dos mesos. Una passada, la veritat que fa música que pareix que siga fàcil1

Per cert, no sabia que tocares la trompeta abans! Jo també la toque en l'actualitat, be mentira, almenys ho intente!

La música és imprescindible per a la vida, siga per a evadir, per a mostra estima, ràbia, odi, festa etc etc...

Marina ha dit...

Conec ben poca gent que visca sense música. Jo si estic sola, no puc no tindre-la en marxa. Que sone el que tinga que sonar. Cada moment té la seua música.

I sí, Yann Tiersen és un mag. Totes les hores d'autoescola (ixes llargues hores de fer tests a l'ordinador) les vaig passar escoltant-lo.

Besets, pacs : )

Felip ha dit...

Tio, és una gran sort. No saps quantes voltes he maleït jo que ma mare no m'apuntara a un conservatori quan era menut. La música és el que més m'agrada en el món i voldria viure-la, com dius tu, d'una manera menys passiva. Però bé, sempre estem a temps!

Ah, i jo també li he fet hores i hores als discos de Yann Tiersen, m'encanta!

Salut, Paco.

Anònim ha dit...

Sempre es pot reprendre tot el que tu desitges i vulgues. I la música mai es marxa, és la teua companyera, fins i tot, el dia de la teua mort.
Per mi, la música és més que quatre notes i un acord: són sentiments, és la meua banda sonora original.

I que dir de Yann Tiersen... És el músic per excelència. No tinc paraules per descriure-lo.

Um beijinho, perla!