divendres, 6 de febrer de 2009

No tens dret a...

Submergit com en un dia qualsevol per la xarxa he llegit que tal dia com hui l’any 1979 el Congrés Espanyol aprovava -amb l’oposició de PSOE, PCE, la minoria catalana i PNV- el Decret-Llei de seguretat ciutadana, més conegut com la llei antiterrorista. Una llei que s’allunya totalment del concepte de Dret característic de l’Estat Social que hauria de promoure la llibertat i la igualtat de l’individu i dels grups en què s’integre, tal i com arreplega la Constitució.


I és que el Decret-Llei de seguretat ciutadana no fa sinó vulnerar una sèrie de Drets inherents i inviolables a tots aquells que son acusats de terroristes. Per una banda, tot sospitós de terrorisme és reclòs en situació d’incomunicació, la qual pot durar fins 13 dies. D’aquesta manera el detingut no té dret a informar a familiars o a una tercera persona de la seua elecció sobre l’arrest i el lloc de la detenció; no té dret a rebre ni a enviar correspondència ni altres comunicacions; i tampoc té dret a rebre visites de religiosos, metges privats, familiars, amics o qualsevol altra persona. A més tampoc té dret a contractar a un advocat de la seua elecció, sinó que ho haurà de fer amb un de torn o d’ofici, sense poder mantenir cap contacte amb ell en aquest període d’incomunicació.


D’aquesta manera la llei antiterrorista ha estat fortament criticada per diferents associacions -com Amnistia Internacional- i partits polítics, així com per organismes relatius al Dret Internacional com el Comitè de Drets Humans, el Comitè de la Tortura o el Relator Especial –tots ells pertanyents a l'ONU- que han mostrat la seua preocupació pel fet que la incomunicació prolongada facilita en gran mesura la pràctica de tortures cap als detinguts


D’altra banda, i vist açò, podem dir, a més, que el Decret-Llei de seguretat ciutadana té diversos aspectes que podríem considerar anticonstitucionals al no respectar el dret a la vida i a la integritat física i moral arreplegat en l’art. 15; En obviar els diversos punts que composen l’article 17 com el que marca el termini màxim de detenció preventiva en 72 hores. O en que, per exemple, també vulnera l’art. 18.3 que determina que s’ha de garantir el secret de les comunicacions i, en especial, de les postals, telegràfiques i telefòniques, a excepció de per resolució judicial; degut a que la Llei 4/1988 instaura la incomunicació del detingut i atorga al Ministeri d’Interior la possibilitat d’intervenir les comunicacions del sospitós sense autorització judicial.




En definitiva, la llei antiterrorista no és sinó una altra mostra del caràcter repressiu de l’Estat espanyol contra tots aquells grups que s’hi oposen d’alguna o altra manera per tal de construir una alternativa al model social actual.