diumenge, 31 de gener de 2010

El Cabanyal és nostre i el volem sencer i viu.


Entre els carrers de cases modernistes i amb la brisa de la mar de fons, hui milers de persones cridàvem que el Cabanyal és nostre i el volem sencer i viu.

3 comentaris:

Maria. ha dit...

Doncs, sí, Jake! Volem el Cabanyal sencer, viu i combatiu! Tot i que la ressaca de la nit anterior fóra desmesurada. xD

Sense dubte, aquests són moments per compartir amb vosaltres. :)

MUAK!

Benimelieta ha dit...

no vaig poder estar, una llàstima. però bé, espere que encara estiguem a temps per evitar que continuem amb les seues especulacions!

Hem d'acabar amb les rates que volen dur endavant amb la destrossa del cabanyal.

Per cert, gràcies per l'aportació sobre justicia ambiental. Crec que el dret, i la justicia en general, hauria de buscar-li un lloc a la seua agenda.
M'agrada que també tractes aquest tema, és molt interessant. Per cert, la paraula que he de posar per posar el comentari és "expolio". Què curiós no? i damunt en color verd!!! XDDD

molts besets!

Mònica ha dit...

I allò més fort és que encara queda gent que viu lluny de València i creu que les persones que viuen al Cabanyal volen la seua destrucció, que no hi ha cap oposició a la reforma perquè no ixen les vostres manifestacions a Canal 9 ni a Antena 3... Hui he discutit per açò amb un amic del PP i he recordat aquesta entrada del teu blog.

Salut i endavant amb la lluita (: