dilluns, 11 de gener de 2010

Geometria.

Aprofitant nous versos: “la vida dóna voltes, i dibuixa redolins”*. I és que si ara farà just un any que parlàvem amb termes purament econòmics amenitzats per la bona companyia, ara toca tractar les penes, presumpcions d’innocència o les psicopaties, dins les anomalies, com a causa d’inimputabilitat. Enguany, però, podem dir que els redolins de què parlàvem han canviat lleugerament el seu radi permetent-nos una major serenitat que, si més no, s’agraeix. Remarcar, això sí, que mai no m’ha agradat la geometria.


*Bolero, Joc d’emocions. Naia.


4 comentaris:

Marina ha dit...

"termes purament econòmics amenitzats per la bona companyia"

seeeeeeeh
mi compañía! i les explicacions de les elasticitats!

ja fa temps! i pareix ahir!
i sí, menos mal que els redolins... :p

Brey ha dit...

MAAAANKWI!!!

Quan de temps sense mirar el llibre d'aquest "bon" home, assesor economic de Bush...

La veritat Pac que trobaras a faltar l'economia enguany... És tan rebonica!!

I Marina no et flipes en lo de bona companyia eh... Que simplement s'aprofitava que estudies economia, i, obviament, com jo no estava...

Marina ha dit...

Perdona, Brey! Però en ixa casa me volen igual siga per a explicar elasticitats, pegar una becaeta, vore Fama o menjar-me un arròs al forn. Lo que passa és que estàs celós perquè a tu no te conviden :p

El Mankiw mos ha donat bona cosa de faena a tots. Ara, quan li veus una forma al conjunt.. és bonico :p

Noiadevidre ha dit...

Grans versets, Pacs! (és que hi ha trossos grans, eh?)

Marina, pa què dius res de l'arròs al forn? Que a una li entra fam! (encà que siguen les 10 del matí xD)

Bueno, quan passe esta època asquerosa i estudiantil, vos espere per ací! :)