dijous, 4 de desembre de 2008

El "nou institut"

Es diu que experimentes un déjà vu quan sents que ja has viscut alguna cosa i que per això l’experiència present t’és familiar. Personalment és quelcom que m’ocorre des de ja fa més de 5 anys cada cop que escolte dir a algú la famosa frases de “el proper mes comencem”.


Una frase que s’ha convertit en una remor que no duu res més que unes simples paraules propagandístiques i electorals; solament cal escriure les paraules “nou institut” i “Llíria” a qualsevol cercador d’internet per adonar-se’n.


I és que ja són molts els anys que l’equip de govern va pregonant als quatre vents que es va a construir un nou institut amb què desapareixeran els barracons dels nostres centres educatius; un nou institut amb el qual deixaran d’existir les classes saturades d’alumnes; un nou institut on el jovent de Llíria i de la comarca podrà gaudir d’unes instal·lacions dignes i d’una educació pública de qualitat. Però de moment aquest nou institut ni és ni nou, ni institut, doncs simplement no hi és.


Tanmateix tot açò sembla importar ben poc a l’equip de govern de l’ajuntament doncs l’única cosa que ha fet ha estat col·locar un gran cartell on es pot llegir “ací el teu nou institut” -tan anhelat- i elaborar una maqueta del mateix perquè tots els alumnes del Camp de Túria puguem veure que l’ajuntament es preocupa per nosaltres i pel nostre futur.


He de dir, però, que de res no ens valen ni les maquetes ni les tanques propagandístiques. La realitat és que els alumnes del Camp de Túria – i desgraciadament també els de les altres escoles i instituts públics de la localitat- hem d’estudiar cada dia en uns barracons que semblen que van per a llarg i en un aulari que de poc es diferencia d’aquests.

Un aulari i uns barracons on fa fred; un aulari i uns barracons el terra dels quals tremola cada cop que algú fa un pas –ja ni parlem dels canvis de classe-; un aulari i uns barracons que certament et permeten escoltar totes i cadascuna de les converses dels companys de la classe del costat; un aulari amb escletxes a les parets per les quals pots observar el carrer.


Però bé, tots sabem que els nostres governants de vergonya, ni en tenen ni la coneixen, i que després de tots aquests anys els i les estudiants de Llíria encara estudiem en unes condicions ben precàries. Jo ja no veuré el nou institut però, no puc evitar preguntar-me quants anys hauran de passar perquè aquest passe d’una simple maqueta a l’institut que ens cal.


Un alumne de l'IES Camp de Túria