El Cabanyal és nostre i el volem sencer i viu.

Entre els carrers de cases modernistes i amb la brisa de la mar de fons, hui milers de persones cridàvem que el Cabanyal és nostre i el volem sencer i viu.

Per principis i per respecte...

I és que això era ja el que em faltava per veure. No és prou en saber que tens unes dues hores de viatge per anar a casa quan, amb cotxe, no hi ha ni mitja hora; gairebé dos hores en uns combois que fan pena i que, quan plou, tenen goteres; en saber que si es donara el cas que perds el metro t’hauràs d’esperar 40 minuts més en una estació oberta on fa fred i ni tan sols hi ha lavabos ni bancs suficients per tots els i les usuàries; en saber que estàs fent ús d’un servei que cada dos per tres acaba avariant-se fent-te perdre encara, com si ja no fora suficient, més temps del que ja es perd; o en saber que el viatge d’anada (solament l’anada!) et va a costar uns 2’60€ -recordem que metrovalencia és el metro més car de tot l’Estat-, 2’60€ per tota eixa precarietat! Però ja no solament això, sinó que damunt, FGV té la barra de ficar en cada porta un anunci de propaganda dient que “per principis i per respecte a la resta dels viatgers, jo sí pague el bitllet” afegint que amb el bitllet mensual el viatge t’ix a 0’23€ si fas 4 viatge al dia!

I jo em dic, però tindran barra? Encara es pensaran que els i les usuàries que no tenim més remei que fer-ne ús, ens apeteix passar-se una mitjana de 6h diàries passejant-se amb i per les meravelloses instal·lacions de metrovalencia perquè el viatge ens isca a 0'23€! Amb metrovalencia! Servei de transport públic en què el passat 3 de juliol de 2006 moriren 43 persones i n’hi hagueren 46 de ferides! A més, per principis i per respecte? Jo per principis i per respecte entenc que el transport públic ha de ser gratuït i de qualitat; això que podríem anomenar incentius per aquests transports més respectuosos amb el medi ambient (veus, això sí que serien principis i respecte). Però no senyors, per principis i per respecte i perquè així ho demana FGV, fiquem l’altra galta. Doncs no; jo, per principis i per respecte, NO PAGUE METROVALENCIA.

Geometria.

Aprofitant nous versos: “la vida dóna voltes, i dibuixa redolins”*. I és que si ara farà just un any que parlàvem amb termes purament econòmics amenitzats per la bona companyia, ara toca tractar les penes, presumpcions d’innocència o les psicopaties, dins les anomalies, com a causa d’inimputabilitat. Enguany, però, podem dir que els redolins de què parlàvem han canviat lleugerament el seu radi permetent-nos una major serenitat que, si més no, s’agraeix. Remarcar, això sí, que mai no m’ha agradat la geometria.

*Bolero, Joc d’emocions. Naia.