dimarts, 24 de març del 2009

Veles e vents

Potser siga un dels barris més abandonats de València, però és pel que em passege cada dia. Potser no estiga al centre de la ciutat, però tenim la mar per on veure el trenc d’alba cada dematí. Potser les seues cases no siguen d’última construcció, però és això el que li dóna l’encant que m’encisa. Potser la seua platja no siga d’aigües cristal•lines, però és la seua brisa la que m’agrada sentir mentre espere el tramvia.

I és que el Cabanyal, és el Cabanyal.




VELES E VENTS

Veles e vents han mos desigs complir,
faent camins dubtosos per la mar.
Mestre i ponent contra d'ells veig armar;
xaloc, llevant, los deuen subvenir
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tramuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.

Bullirà el mar com la cassola en forn,
mudant color e l'estat natural,
e mostrarà voler tota res mal
que sobre si atur un punt al jorn.
Grans e pocs peixs a recors correran
e cercaran amagatalls secrets:
fugint al mar, on són nodrits e fets,
per gran remei en terra eixiran.

Amor de vós jo en sent més que no en sé,
de què la part pitjor me'n romandrà;
e de vós sap lo qui sens vós està.
A joc de daus vos acompararé.

Io tem la mort per no ser-vos absent,
perquè amor per mort és anul·lat:
mas jo no creu que mon voler sobrat
pusca esser per tal departiment.
Jo só gelós de vostre escàs voler,
que, jo morint, no meta mi en oblit.
Sol est pensar me tol del món delit,
car nós vivint, no creu se pusca fer:

aprés ma mort, d'amar perdau poder,
e sia tost en ira convertit.
E, jo forçat d'aquest món ser eixit,
tot lo meu mal serà vós no veer.

Amor, de vós jo en sent més que no en sé,
de què la part pitjor me'n romandrà,
e de vós sap lo qui sens vós està:
A joc de daus vos acompararé.

Ausiàs March.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Sempre he dit que el Cabanyal és, sinó el més, un dels més bonics de tota València. Tant de bó poguera jo viure allà; empapant-me de l'olor a salitre. M'encantaria haver d'estar farta dels gitanos que, cada matí, em canten per buleríes... És preciós veure la mar cada cop que ixes a estendre la roba.

Ais... Cabanyal, Cabanyal. Cabanyal pinturero.

Muak, Paco (Paco, Paco, Paco...XD)!

Marina ha dit...

Com l'any que ve dixeu ixe piset per un pis a Beni (tot i estar millor situat, i és igual xq sempre tornem a casa a hora de tranvia), m'enfadaré.

M'encanta que se trobem per ahí : )

Besets, pacs

Brey ha dit...

Que justet, i nosaltres parlant de la brisa aquest migdia...